Visita comentada i taller de l’exposició ‘Una imatge que engoleix, que xucla’

Descripció

L’exposició Una imatge que engoleix, que xucla – títol inspirat en la publicació Lo visible es un material inestable de l’artista Eva Lootz – aborda com l’art pot anticipar, evocar o insinuar qüestions i estructures latents, futuribles o que mantenen el seu caràcter potencial. Com es mostra allò que (encara) no existeix? Com es pot accedir a tot el que queda fora de l’angle de visió?

A l’assaig Visión periférica, Marina Garcés repassa com, en termes filosòfics, al llarg dels segles el sentit de la visió ha estat transferit del regne del sensible al de la raó, de l’objectivitat i la categorització. Però Garcés també s’interroga sobre la possibilitat de recuperar una mirada segrestada pel capitalisme i el consum viral per tal de retornar-la al pla corporal, sensible i afectiu. Quines noves visualitats es desplegarien si ens acostéssim a allò que queda a les perifèries de la mirada des de la visió sensible? L’intangible es pot fer matèria?

Caterina Almirall desplega una proposta curatorial formada per una selecció de projectes residents a Roca Umbert durant el 2025 que tensen i desdibuixen els límits de la visualitat i la representativitat. Les peces i imatges que proposen Marta Cardellach, Oscar Moya Villanueva, Mercis Rossetti i Laia Solé Coromina no només xuclen: rellisquen, rastregen, es modulen, assenyalen i revelen.

Durant la visita comentada a l’exposició, es proposa activar una mirada atenta als marges i a allò que queda fora de camp. A partir de les obres, es despleguen petites accions i preguntes que desplacen l’atenció cap a l’experiència corporal: mirar de reüll o indagar en què ens fan les imatges més enllà del que mostren.

El taller planteja el dibuix com un espai d’experimentació on la mirada es desplaça cap al cos, el gest i la relació amb els altres. A través de pràctiques com el dibuix a cegues, el dibuix sense autoria o el dibuix guiat per altres, es qüestiona la idea de control i d’autoria per deixar actuar allò imprevist, compartit o desbordat.

El treball amb tècniques com el frottage —i altres formes d’inscripció basades en el contacte, la pressió o el rastre— permet, a més, incorporar l’entorn com a agent actiu en la producció de la imatge. Així, el dibuix deixa de ser una representació del món per convertir-se en una superfície on aquest es deixa sentir.

Aquestes pràctiques posen en tensió la relació entre veure i no veure, fer i deixar-se fer, i obren un espai per explorar formes d’imatge que emergeixen des de la incertesa, la interdependència i l’atenció a allò que habitualment queda fora de focus.

Competències clau

Competència en consciència i expressió culturals (CEC)

Objectius

Aquesta activitat convida l’alumnat a posar en qüestió la mirada com a acte aparentment neutre i a explorar-la com una experiència situada entre el cos i la percepció.

Organitzat per: Roca Umbert Fàbrica de les Arts

Cultura i expressió artística

Arts visuals

Dirigit a: Alumnat

Etapa: ESO, Postobligatòria
Tipus de recurs/activitat: taller, visita
Cost: De pagament

Obert a grups de fora de Granollers:

Selecciona quants grups faran l’activitat

Calendari de l'activitat: Fins al 5 de juny de 2026

Franja horària: Matins laborables, Tardes laborables

Lloc on es desenvolupa: Fora de l'aula

On es desenvolupa: Roca Umbert Fàbrica de les Arts

Durada: 2 hores

Participants per grup: 30

Preu: 75€

Cistella de la compra
Visita comentada i taller de l’exposició ‘Una imatge que engoleix, que xucla’
75,00 Reserva